> Just Implant
Español | Català
 
vegeu-los tots
Notícies


CATALUNYA COL·LAPSA LA SEVA SANITAT PÚBLICA DESPRÉS D'EXPULSAR A LES CLÍNIQUES PRIVADES

 

El 16 de gener de 2016, en la seva primera intervenció pública com a nou conseller de Salut a Catalunya, l'independentista Toni Comín va afirmar: "La xarxa pública d'hospitals a Catalunya ha de tornar a la seva essència. Només han d'estar aquí operadors hospitalaris sense afany de lucre". A partir de llavors, el conseller de Junts Pel Sí va iniciar una autèntica croada contra les empreses sanitàries que col·laboren i tenen convenis amb el sistema públic de Salut. Un any després d'engegar aquest pla, Comín -i la resta de catalans- han sofert les conseqüències d'aquesta decisió. Des d'aquest hivern, a causa de l'epidèmia de la grip -cosa habitual- els hospitals públics catalans, sense amb prou feines possibilitat de derivar pacients a altres clíniques i en mínims de personal, s'han col·lapsat.

La majoria de centres sanitaris públics ha estat incapaç de donar llit amb agilitat als pacients d'urgències que requerien ingrés. És especialment greu la situació a l'Hospital Vall d'Hebron, en el de Bellvitge o en el Parc Taulí de Sabadell, amb pacients en urgències més de 24 i fins i tot 48 hores. El cas de l'hospital de Sabadell és significatiu d'aquesta situació.
 

El passadís, un espai més

Davant la situació creada, el conseller Comín va sortir als mitjans de comunicació para entre altres justificacions assegurar que "el passadís és un espai assistencial més", justificant el fet que molts malalts estiguin als espais intermedis dels hospitals més d'un dia, ja que "en ocasions, la permanència en el passadís respon a la decisió de la infermera, que vol tenir al pacient a la vista".

La sanitat catalana sobreviu amb aquestes paradoxes i contradiccions. I és que mentre el conseller s'ha proposat nacionalitzar ara el segon hospital QuirónSalud per evitar la construcció d'altres centres previstos a Rubí i Cerdanyola, la xarxa hospitalària catalana encara té espais buits. Un exemple és l'Hospital de Bellvitge, construït en 2008, però que, segons ha denunciat la comunitat de professionals mèdics, té entre un 30 i un 40% dels seus espais buits i sense ús.

Una xarxa de convenis

Però el problema no és puntual. La sanitat catalana va sofrir un tijeretazo per part del Govern de Mas d'1.500 milions d'euros. El sindicat Mèdics de Catalunya denuncia que, entre 2010 i 2016, s'han perdut 1.170 llits d'aguts a la xarxa pública. Però si para reflotarlo, el sistema públic-privat català semblava una fórmula d'èxit, el nou conseller va fer públic des de l'inici la seva intenció d'extirpar l'activitat privada. I la petjada de les empreses privades en el sistema sanitari català no és menor. Catalunya és la comunitat autònoma amb un major nombre d'hospitals i llits pertanyents a companyies privades dins del seu sistema sanitari.

És a dir, la Generalitat depèn d'aquests centres per poder donar cobertura sanitària a tota la seva població. Per aquest motiu, Catalunya és actualment la comunitat autònoma que destina més diners a la partida de concerts, amb un import proper als 2.400 milions d'euros, la qual cosa representa aproximadament el 25,6% de la seva despesa en salut i es calcula que aproximadament el 25% de l'activitat està concesionada. Però tant en centres primaris, sociosanitaris com a aguts, les empreses que treballen temen a un conseller al que acusen d'actuar sota "el dogmatisme, sense mirar per la qualitat del servei".